HOMES I DONES

Els nostres cossos són diferents, les nostres ments són diferents, les nostres capacitats....IGUALS!!!

Per molt que una dona s’aproximi al tarannà d’un home  hi ha una gran distància entre el que sentim.

Gaudim dels mateixos desitjos, provoquem,  seduïm, desitgem, podem ser manses submises a matrones..., busquem aquell instant màgic on perdem el punt de coherència i deixem anar els nostres instints lliures, volem a mons salvatges. Retorcem el nostre cos en arres del plaer, busquem que el nostre contrincant  desitgi més, investiguem el seu límit i el nostre. Tot en un instant , una nit, una tarda un matí...

Però no ens confonguem, no som sols objectes... l’home gaudeix d’aquests instants, en quan troba una femella que l’obsequia amb aquests màgics moments toca l’èxtasi... Llavors..., Per què no tenen el detall de mantenir la flama??? .

No exigim, ni demanen, no volem més que aquella aura, aquell moment...Però això no vol dir que siguem nines , l’utilitzem i la deixem, no senyors.  

Un voler saber, un sols bon dia, un preocupar-se per les preocupacions dels altres, en definitiva un voler allargar l’espurna d’aquell  moment, mentre es prepara el proper...

Per molt que desitgem el que desitgeu, per molt que pensem com penseu  , necessitem la paraula desprès, necessitem no sentir-nos , només, un objecte ...

Ni promeses , ni obligacions, ni exigències , ni intromissions... sols sentir  que allò és màgic en el moment i en el desprès...