PEPITO GRILLO

Havia de ser una d’aquelles nits on un deixa a casa la pell de la consciència, una d’aquelles nits en que cos i ànima volarien... Adoro aquells moments en que una perd tota capacitat de raonar, aquell moment en que ets un cos cavalcant sobre el plaer, cos i ànima fosos  ... m’excita la visualització , la perspectiva...

Orquestrat magníficament, un bon local( tot i els petits inconvenients ambientals)  amb una bona cuina, un vi exquisit i una companyia incomparable, genial, sensual...

Què podria demanar més???

No haver fet un mal pas, no haver errat en la meva vida quotidiana... entoma les conseqüències  nena!!!.

Creies que podries continuar??? Què tot aniria segons el previst???

NO... , resulta que no...

Tot i haver-ho entomat, tot i la seguretat d’haver-te sortit indemne, la vas cagar!!!

No puc negar que el inici de la nit va estar segons el previst, bé microdesconnexions  puntuals, on la mirada i el cap vagaven per boires imperceptibles... però la realitat es va fer palesa moments més tard, en aquells moments desitjats, imaginats .  En el moment de cavalcar els vents de plaer, “pepito Grillo” va fer acte de presencia ...

Ummm, dins el yacusi envoltada per les dues millors companyies que mai podré tenir... ella una deessa i gran amiga, una persona que ha calat en el meu interior com feia temps que ningú calava , i ell , el magnífica cavaller, cos perfecte i sexualitat en estat pur manant per tots els porus del seu cos... i si fico el cap dins aquesta aigua bombollejant, càlida i ofego la veu de la consciència????

Es va resistir, ella estava allà amagada en un racó ... no em deixaria que voles, que arribes a aquell moment magnífic on tot es perd...

Perquè fastiguejar-los ??? Jo no arribaria a aquell punt... així que una retirada era la millor opció...

Agraeixo el vostre gest, realment sou...un tros del meu cor...

I sols us puc demanar perdó , per haver trencat la bombolla del moment...

Les torres cauen i aquesta va caure...